dimarts, 8 de desembre de 2015

Bernard Aucouturier

                           

Bernard Aucouturier (Tours, 08/04/1934) es un pedagogo francés, creador de la práctica psicomotriz. Fue profesor y director del Centro de Educación Física Especializado de Tours, Francia. Es el fundador de la Asociación Europea de Escuelas de Práctica Psicomotriz. Por su tesis recibió el premio del Ministerio de Juventud y Deportes de Bélgica.
Sus padres eran educadores y practicaban la pedagogía Freinet. Después de su bachillerato en Tours, Aucouturier estudió para ser profesor de educación física. Un profesor lo marcará, el Dr. Le Boulch. Aucouturier, se interesó muy pronto por los trabajos del análisis del movimiento y de la psicomotricidad. Descubrió, entonces, a Freud,1 Dolto2 y grandes pedagogos como Montessori,3 Dewey,4 Decroly,5 Freinet,6 Makarenko7 y Neill.8
Bernard Aucouturier comenzó a trabajar en Lyon como profesor de educación física, pero comprobó rápidamente que no le interesa esta profesión, demasiado orientada hacia el deporte. Llamado a Tours por un equipo que reeducaba niños sordos, decidió orientarse hacia los niños y niñas con dificultades. Aucouturier trabajó e investigó durante 35 años en Tours, donde creó la práctica psicomotriz a partir de la observación de los niños y niñas. Su investigación fue constante y colaboró ​​con amigos neuropsiquiatras, psicoanalistas y psicólogos que le aportaron sus visiones particulares. Su trabajo se orientó entonces hacia la terapia con niños y niñas que presentaban graves trastornos de la personalidad.
En 1967, creó junto a Lapierre la «Sociedad Francesa de Educación y de Reeducación Psicomotriz». Paralelamente, coescribió obras con él y con Darrault, Empinet y Mendel.
Su práctica interesó en numerosos países extranjeros. En 1976, Italia abrió una escuela de formación, a la que se sumaron España, Portugal, Bélgica y Alemania. En América del Sur, psicomotricistas de Argentina, de México y de Brasil, lo llamaron a escuelas de formación donde se difundió su práctica.
En 1987 creó la Asociación Europea de Escuelas de Formación en Práctica Psicomotriz, de la cual es el presidente fundador.  
Actualmente, Bernard Aucouturier continúa sus actividades de formación en el seno de las escuelas de la ASEFOP. Su última obra, donde encontramos los fundamentos teóricos de su práctica, es «Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz», de la Editorial Graó (2004).

dissabte, 23 d’octubre de 2010

LA PSICOMOTRICITAT

Què entenem per psicomotricitat?

La psicomotricitat, més coneguda per psico, es basa en els principis de la pràctica psicomotriu de BERNARD AUCOUTURIER i té com objectiu ajudar als nis i nines a viure, expressar i elaborar la totalitat corporal.

Què pretén?

Es tracta de que el nin visqui amb plaer les accions que desenvolupa durant el joc lliure. Això s'assoleix en un espai habilitat especialment per això (l'aula de psico); en el que el nin pot ser ell mateix (experimentar, valer-se, conèixer-se, sentir-se, mostrar-se, dir-se, etc.) acceptant unes mínimes normes de seguretat i de respecte que l'ajudaran al seu desenvolupament cognitiu i motriu sota un ambient segur per a ell i els seus companys.

Què permet a l'infant?

L'educació psicomotriu ajuda al nin a:
- Vivenciar i conèixer el seu propi cos i poder anar elaborant la seva totalitat corporal com a una síntesi entre la imatge i l'esquema corporal (AUCOUTURIER).
- Aconseguir i consolidar la coordinació dinàmica i específica.
- Afirmar la lateralitat.
- Situar-se en l'espai i en el temps.
- Sentir-se més segur emocionalment, com a conseqüència de conèixer els seus propis límits i capacitats.
- Comunicar-se i integrar-se a nivell social amb els companys.
- Preparar les capacitats necessàries per els aprenentatges escolars bàsics.

Parts de la sessió de psicomotricitat.

Fase prèvia: preparació dels racons de la sala: prepararem distints racons en funció dels objectius i continguts a treballar en la sessió: racó de salts i caigudes, racó d'equilibris i desequilibris, circuits, et.

Ritual d'entrada: entram a la nostra sala, ens llevam les sabates i ens equipam amb els calcetins, recordam les normes, s'explica les coses que hi ha per jugar, (cercles, pilotes, tobogan, bancs, cordes, ...) i ens preparam per la fase següent.

Fase de descàrrega: es proposa una activitat que serveixi de desbloqueig tècnic i feim exercicis per preparar el cos per a l'activitat, com córrer al voltant dels coixins, fer exercicis respiratoris o de ritme, entre d'altres.
Seguidament passam a la descàrrega de tensions, ja sigui destruint una torre de coixins o llençant-se a una piscina de pilotes.

Fase d'activitat motriu espontània: els nins i nines corren perseguint els altres, botant i caient damunt els diferents matalassos, llancen pilotes, trepen les espatlleres, intenten mantenir l'equilibri sobre les xanques, ...
Es mouen sense aturar.

Fase de joc simbòlic i de construcció: aquí es disfressen amb teles, construeixen cases, palaus, castells, avions, naus, herois, pares i mares, reis i princeses, pirates, monstres, ...

Ritual de sortida: aquest és el moment d'arraconar, posar-se les sabates i tornar a la calma, explicam el que hem fet, dibuixam el que hem jugat, cantam, ballam...

dimecres, 3 de març de 2010

PRIMERA ENTRADA

Benvinguts al bloc mefib, esper que sigui una gran ajuda per a tots els professionals de l'educació física.